La resposta és una altra pregunta: com us trobeu en activitats d’alta muntanya de tota una jornada de durada? I la qüestió principal és: teniu motivació suficient per estar una vintena de dies a mercè dels elements, la fatiga, la soledat i els imprevistos?

Si la resposta és que sí, ara ve la qüestió més tècnica. Si sou capaços de fer les ascensions que us proposo, vol dir que teniu les facultats necessàries per acabar la Transpirinenca:

1. Si sou capaços de fer el Pollegó Superior del Pedraforca des del refugi Estasen pel coll del Verdet i baixar per l’Enforcadura de manera solvent i en unes sis hores, vol dir que tècnicament sou capaços.
   
   
2. Si podeu pujar i baixar de la pica d’Estats des de l’aparcament de la Molinassa en un dia, en unes vuit o nou hores, vol dir que físicament sou capaços.

Tot i això, heu de tenir en compte que la Transpirinenca són diverses etapes i que no s’acaba quan s’arriba al refugi o allà on voleu plantar la tenda o fer el bivac: s’acaba quan arribeu a la Mediterrània o a la frontera amb la Ribagorça. I que cada dia és més dur que l’anterior a causa de la fatiga.

Pot ser-ho. Fer una avaluació contínua del grup, el terreny i les condicions és important per a l’èxit de l’activitat, i cal ser conscient que una mala decisió pot arribar a ser fatal. No s’hi val a menysprear la Transpirinenca.

És molt important ser realista amb les capacitats, les habilitats i l’experiència de cadascú. Els accidents rarament succeeixen a gent poc experimentada que n’és conscient, sinó que succeeixen a gent poc experimentada que creu que ho és.

El guia no és estrictament necessari. Però si no en contracteu, significa que heu de tenir molta experiència en muntanya, que la ruta s’ha de preparar molt bé a casa, que heu d’actualitzar-vos constantment amb la informació meteorològica i les condicions derivades del terreny. Heu de ser responsable dels vostres actes i decisions.

Tot i això, un guia és una peça angular en qualsevol activitat de muntanya: li deriveu les responsabilitats, s’encarrega de la logística, l’estratègia i la seguretat; és una figura de la qual s’aprendrà molt, i podrà participar en les decisions sobre fer algun cim o alguna variant a causa del temps.

Considero que potser per a tota una Transpirinenca no és necessari un guia, però en el moment que s’arriba a la cota 2.000, és una figura realment important.

1) No us cal si aneu amb un guia de muntanya.

2) Contacteu amb els guardes dels refugis.

3) Contacteu amb les oficines d’informació dels parcs naturals.

4) Llegiu blogs de persones de referència i guies publicades.

5) Descarregueu-vos aplicacions o seguiu webs com ara Meteoblue o Windy. Procureu tenir a mà models europeus i americans.

Es pot fer durant tot l’any, a l’hivern amb esquís i a l’estiu amb botes i vambes, tot i que el meu consell és fer el camí de maig a octubre.

A la primavera, tot vessa d’aigua, que és bona per beure, i el dia és llarg. És quan la temperatura és més agradable, tot i que ja sabeu que al maig, cada dia un raig. Hi trobareu neu, i això us obligarà a portar-hi grampons i piolet per travessar obagues, colls i cims alts.

A l’estiu, la meteorologia és més estable, però les temperatures són més altes i arriben a ser realment incòmodes. Els grampons i els piolets ja no seran necessaris, però caldrà igualment tenir en compte com evoluciona la meteorologia a cada etapa. Els refugis guardats acostumen a estar plens si no heu sigut previsors, i ja no baixa tanta aigua com a la primavera. Els animals són dalt de les muntanyes i s’ha de vigilar d’on es beu.

A la tardor, la muntanya està preciosa, els colors es troben exuberants i les temperatures tornen a ser més bones, però el dia és molt més curt. És quan els Pirineus són més buits i s’ha de ser molt cautelós amb les primeres nevades.

Què preferiu cremar-vos? Els ulls o el clatell? No és una pregunta superficial. El menys molest és sortir de la Mediterrània i pujar cap a la muntanya, però depèn de cadascú. Jo proposo aquesta direcció perquè les primeres etapes, al cap de Creus i el massís de l’Albera, són menys exigents, et pots anar entrenant dia a dia, i estan més ben comunicades en cas de retirada si finalment no us agrada la Transpirinenca. Un altre argument: pel que fa a la motivació, crec que és més ric i engrescador si es va d’est a oest; sempre hi ha més muntanyes, valls i colls a coronar.

Us donaré només dos consells:

1. Si la motxilla és molt gran, acabareu carregant-la molt. Agafeu una motxilla de 40 litres com a molt.
   
   
2. Menys és més. En una Transpirinenca es camina, es menja, es dorm i es fan fotos. Tot allò que no serveixi per a aquest propòsit vol dir que sobra a la motxilla.